Fa fred, fins i tot les ànimes semblen
glaçades
Però malgrat tot torna la llum, reneix i creix
I ensenya a l’aprenent quasi cec que tant pateix
Que no cerca l’escalfor ni la llum
endebades.
Fa fred, bufa un vent insolidari,
brutal, cru
que es vol endur el confós humà devers
l’abisme,
l’aprenent cerca l’abric en el seu catecisme
i crida ardent a la gran bondat: jo crec en tu.
Fa fred, però a l’Orient ha renascut
l’esperança
A una humil aldea on viuen pobres
pastors
Perquè Déu vol que siguin els nets i
humils de cor
Els que del seu regne siguin la punta
de llança.
El Papa diu que no hi havia bou i mula
al ras
Jo dic que hi havia arquitecte,
escaire i compàs.
Ulisses de Filis
