LA MEVA LLOTJA MARE
Germà Rudyard Kipling
Rundle , el subtinent,
Beazeley, el
ferroviari i Ackman, l'intendent:
Donkin,
l'inspector, Blake, el nostre
bon Primer Vigilant
-per dues vegades Mestre-,
al carrer conversen
amb Eduljee, davant
la seva botiga. Allà fora, en el món profà,
diuen cerimoniosos "Senyor"
o "El meu Tinent"...
I dintre, solament
"Germà meu”,
Germà
sense gestos
d'obediència o de poder.
Darrera la porta
tancada
de l'estança en què
s'uneixen el Temple i el Taller
tot ho han anivellat
l'escaire i la plomada.
Rangs i vanitats
han de quedar-se fora.
A l'ordre d'aprenent!...
Cridem i endavant...
I entràvem a la Llotja...
La Llotja on jo era
Segon Vigilant.
Homes de totes les
races s'han unit allí
sota el nom de
germans;
amb Bola Nath, el
comptador, jo he conegut
a Saul, jueu nascut a Aden
i a Din Mohammed, delineant
per a les oficines
del servei agronòmic:
i en triple
abraçada fraternal, en fi,
combregaven el sikh
Amir Singh
i Castro (un
ex-catòlic!.)
Petit el Temple i
pobre:
una estança nua
en una casa vella,
oberta sobre
el carrer antic,
solitària i muda,
sota l'altar dos
bancs i davant
-simbolitzant l’ara
de granit-
una columna truncada
de fusta...
Per a complir
estrictament el Ritu
teníem prou.
I jo a la Llotja
era Segon Vigilant.
El Quadre es reunia
en tinguda mensual
i, de vegades, en
banquet fraternal
quan algun partia.
Llavors se solia
parlar de la nostra
pàtria, de Déu... A mes, cadascú
opinava de Déu segons
ho comprenia.
Parlaven tots però no
hi havia ningú
que trenqués els
llaços fraternals
fins a oir que els
ocells, deixant els seus nius,
cantaven a la llum
del nou dia
que rentava de
gebres els vidres.
Retornàvem a casa
commoguts
i, quan el Sol apunta
a l'Orient,
ens anàvem quedant
adormits
pensant en Shiva,
en Crist i en Mahoma.
Quant, quant
donaria
per dur a altres Llotges
estranyes
la fraterna
salutació de la meva!
Vaig anar des de
les muntanyes
a Singapur guiat
per l'estrella fraterna
que duc dintre meu...
Quant, quant
donaria
per trobar-me de
nou
entre les dues
columnes de la meva Llotja mare!
Donaria tot el que he
tingut
per poder-me trobar
novament davant
la porta d'aquella
Llotja on he estat
Segon Vigilant.
Recordant la meva Llotja tinc ganes
de tornar a
estrènyer fortament la mà
dels meus germans
blancs i d'aquell altre germà
de color, que
arribava de terres africanes.
Poder entrar de nou
al Temple pobre
de la meva Lògia mare,
a l'estança nua
d'aquella casa
vella, oberta sobre
el carrer antic,
solitària i muda.
Escoltar al
Guardatemple endormiscat,
anunciar la meva
arribada i mirar-me davant
del meu Venerable,
del que he estat
Segon Vigilant.
Allà fora, en els
carrers, en el món profà,
tots eren
"Senyor" o "El meu Tinent",
I dintre solament
"Germà
meu", Germà
sense gestos
d'obediència o de poder.
Darrera la porta
tancada
on s'uneixen el
Temple i el Taller
tot ho han
anivellat l'escaire i la plomada.
A l'ordre d'aprenent!
Cridem i endavant.
I entràvem a la Llotja...
La Llotja on jo era
Segon
Vigilant
