LA MEVA LLOTJA MARE

LA MEVA LLOTJA MARE

Germà Rudyard Kipling

Rundle , el subtinent,

Beazeley, el ferroviari i Ackman, l'intendent:

Donkin, l'inspector, Blake, el nostre

bon Primer Vigilant -per dues vegades Mestre-,

al carrer conversen amb Eduljee, davant

 la seva botiga. Allà fora, en el món profà,

diuen cerimoniosos "Senyor" o "El meu Tinent"...

I dintre, solament

"Germà meu”, Germà

sense gestos d'obediència o de poder.

Darrera la porta tancada

de l'estança en què s'uneixen el Temple i el Taller

tot ho han anivellat l'escaire i la plomada.

Rangs i vanitats han de quedar-se fora.

A l'ordre d'aprenent!... Cridem i endavant...

I entràvem a la Llotja... La Llotja on jo era

Segon Vigilant.

Homes de totes les races s'han unit allí

sota el nom de germans;

amb Bola Nath, el comptador, jo he conegut

a Saul,  jueu nascut a Aden

i a Din Mohammed, delineant

per a les oficines del servei agronòmic:

i en triple abraçada fraternal, en fi,

combregaven el sikh Amir Singh

i Castro (un ex-catòlic!.)

Petit el Temple i pobre:

una estança nua

en una casa vella, oberta sobre

el carrer antic, solitària i muda,

sota l'altar dos bancs i davant

-simbolitzant l’ara de granit-

una columna truncada de fusta...

Per a complir estrictament el Ritu

teníem prou.

I jo a la Llotja era Segon Vigilant.

El Quadre es reunia

en tinguda mensual

i, de vegades, en banquet fraternal

quan algun partia.

Llavors se solia

parlar de la nostra pàtria, de Déu... A mes, cadascú

opinava de Déu segons ho comprenia.

Parlaven tots però no hi havia ningú

que trenqués els llaços fraternals

fins a oir que els ocells, deixant els seus nius,

cantaven a la llum del nou dia

que rentava de gebres els vidres.

Retornàvem a casa commoguts

i, quan el Sol apunta a l'Orient,

ens anàvem quedant adormits

pensant en Shiva, en Crist i en Mahoma.

Quant, quant donaria

per dur a altres Llotges estranyes

la fraterna salutació de la meva!

Vaig anar des de les muntanyes

a Singapur guiat per l'estrella fraterna

que duc dintre meu...

Quant, quant donaria

per trobar-me de nou

entre les dues columnes de la meva Llotja mare!

Donaria tot el que he tingut

per poder-me trobar novament davant

la porta d'aquella Llotja on he estat

Segon Vigilant.

Recordant  la meva Llotja tinc ganes

de tornar a estrènyer fortament la mà

dels meus germans blancs i d'aquell altre germà

de color, que arribava de terres africanes.

Poder entrar de nou al Temple pobre

de la meva Lògia mare, a l'estança nua

d'aquella casa vella, oberta sobre

el carrer antic, solitària i muda.

Escoltar al Guardatemple endormiscat,

anunciar la meva arribada i mirar-me davant

del meu Venerable, del que he estat

Segon Vigilant.

Allà fora, en els carrers, en el món profà,

tots eren "Senyor" o "El meu Tinent",

I dintre solament

"Germà meu", Germà

sense gestos d'obediència o de poder.

Darrera la porta tancada

on s'uneixen el Temple i el Taller

tot ho han anivellat l'escaire i la plomada.

A l'ordre d'aprenent! Cridem i endavant.

I entràvem a la Llotja... La Llotja on jo era

Segon Vigilant