Cant de Joia

Cant de Joia - Friederich Schiller - Beethoven - Joan Maragall

Joia, que ets dels déus guspira

Generada dalt del cel:

Vent de foc el pit respira

Sota els plecs del teu sant vel.

Si ajuntar-se’ls cors demanen

Que un mal vent va separant,

Tots els homes s’agermanen

On tes ales van tocant.

Si fortuna generosa

Ens ha dat un bon company

Oh companya graciosa,

Cantarem amb més afany.

Sols si un cor hem fet ben nostre

Forta veu podrem lluir;

Prò més d’un, girant el rostre,

Fugirà plorant d’aquí.

Joia tots voldriem heure

Bo i seguint son pas florit,

I de joia tot s’abeura

De Natura en l’ample pit.

Joia és bes i primavera,

Joia bons amics ens feu;

Goig fou dat al cuc en terra,

Goig a l’àngel prop de Déu.

Goig! El sastres cantan glòria;

Van pel cel rient triomfants.

Goig! Correm rient germans:

Herois som cantant victòria.

Abraceu-vos, homes d’ara!

Un gran bes inflame els cels:

Germans, sobre els bells estels

Hi ha l’amor immens d’un Pare.

Humilia’t, oh món! Ara.

Creador de terra I cels!

Dins la llum demils estels,

Dins la llum cerquem-te encara!

(Trad. Joan Maragall

Letra: Schiller

Música: Beethoven)