SONET MAÇÒNIC DEL DIUMENGE DE PASCUA.
Pedra barroerament polida,
sembla recte, però és molt tort
el meu mur, maons vils, contrafort,
Ciment fals, vanitat podrida.
Al zènit elevo els ulls miops,
L’ànima esclava sap que té ales,
Incapaç de pujar escales,
Em sadollen els raigs del sol.
Aprenent d’escultor de mi
Prenc amb valentia el cisell
I pico amb prou força el martell
O sóc titella d’un destí?
Per volar cal ser estimat
Cal la vostra fraternitat !
ULISSES DE FILIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada