EL PRIMER GRAÓ

“(...) Ai, de mi, és alta, ho veig,
molt alta l’escala de la Poesia!
Des del primer graó on ara sóc,
ja no pujaré més, desventurat!”
I Teòcrit responia: “Són inoportunes
i blasfemes aquestes paraules.
D’haver arribat al primer graó, convé
que te’n sentis ufanós i molt feliç.
Arribar aquí no és poca cosa.
El que has fet, ja és una glòria.
Perquè fins i tot aquest primer graó
dista molt del comú de la gent.
Per arribar a pujar aquest primer graó
cal que siguis –per dret propi–
ciutadà de la ciutat de les idees.
I, en aquesta ciutat, és estrany i difícil
de ésser-hi empadronat. (...)

Konstandinos P. Kavafis, Poemes (Traducció: Alexis E. Solà)